8. BIBLIOGRAFIA

Per poder-nos informar sobre la immigració hem visitat tot un seguit de pàgines web, que ens han ajudat molt sobre aquest tema. 

Aquestes són algunes de les pàgines web que hem fet servir.

• http://www20.gencat.cat/docs/bsf/05butlletins/03butlletiImmigracio/02immigracioenxifres/2012/num13/Links/xifres13.pdf

• http://www.idees.net/files/941-24-document/INFORME_ECONOMIA_CATALANA.pdf
• http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.6e02226e86d88424e42a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=263fb5e22c5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=263fb5e22c5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default 

7. CONCLUSIONS. RESPON A LES HIPÒTESIS

Sí, ens vam trobar que en moltes de les nostres hipòtesis s'han complet, però també n'hi han hagut algunes, que no s'han complet.

També vam veure que que les nostres hipòtesis han estat certes perquè la majoria dels immigrants han immigrat per els estudis, també per millorar la situació de les seves vides i buscar un futur millor.

Algunes de les nostres hipòtesis no s'ha complet perquè no tenien un fonament clar.

Tampoc s'han complet perquè nosaltres quan ho vam buscar vam veure que no ens sortia cap tipus d'informació, així que vam arribar a la conclusió que allò no tenia cap sentit.

6. LA INTERCULTURALITAT

Des de fa de 10 anys, la UNESCO ha declarat el 21 de maig com El dia mundial de les cultures.

De diversitat cultural sempre n’hi ha hagut, però des de fa uns quants anys les societats europees estan acollint cada dia gent provinent de diferents llocs del món, amb llengües i cultures diferents, i esdevenen així, societats multiculturals.

Però no és el mateix multiculturalitat que interculturalitat. Parlem d’interculturalitat quan hi ha diàleg entre cultures diferents que conviuen juntes, interactuen i fins i tot es barregen per compartir costums i valors.

A vegade inmigrant i algun familiar nostre poden iniciar alguna relació, i passen a formar part també de la nostra família.

Si tenim companys o companyes que han arribat d'un altre indret del món, els hem d’acollir amb il·lusió i oferir-los el millor que tenim a casa nostra ja que, amb total seguretat, ells farien el mateix amb qualsevol de nosaltres si un dia ens trobéssim amb la necessitat d’anar al seu lloc de naixement.

5. RESULTATS. UN SEGUIMENT DEL QUE HEM FET

Comparació de les respostes dels immigrsnts:

• A les tres persones que hem entrevistat, 2 d'elles han nescut a Àfrica i l'altres a l'Índia.
• 2 de les persones han vingut aquí per els estudis, i l'altes perqué la seva família ja vivía aquí.
• Les tres persones han vingut en anys molt diferents. Una va venior quan tenia dos mesos, l'altres el 2009 i l'altre el 2012.
• Dos d'elles van venir amb la seva família, però l'altre va haver de venir sol pquè té a la família lluny.
• Les tres persones es van instal·lar en perfecte condicions perquè ja tenien a familiars que vivien aquí de de feia tamps.
• Cap a trobat feina perquè encara no tenen edat per treballar així que encare están estudiant.
• Les tres persones viuen a Arbúcies. 
• Les tres persones actualment se senten molt bé en el seu lloc de residència. 

Comparació de les respostes de la gent del poble:

• Les dos persones que hem entrevistat es porten 1 any de diferència. 
• Les dues persones viuen a Arbúcies.
• Les dues persones han posat el mateix, però amb paraules diferents.
• En les conseqüències negatives pensen coses totalment diferents. Una de les persones pensa que hi ha menys feina per culpa dels immigrants, i l'altra pensa que no hi han tantes beques perquè les donen als immigrants. En les conseqüències positives també pensen coses diferents. La primera persona diu que la població ha augmentat. La segona persona creu que ja està bé que hi hagin immigrants, perquè així és una manera molt fàcil de conéixer altres països.
• Pensen exactament el mateix, però amb paraules molt diferents. 

4. DISSENY DE LA PART PRÀCTICA. EXPLICACIÓ DE COM HO FEREM I EL PER QUÈ

Nosaltres per comparar els punts de vista farem una entrevista a diferents inmigrants i compararem les respostes. A continuació ferem exactament el mateix però amb persones que porten vivin tota la vida en el país i també comparem le respostes.
Aquestes són les preguntes per els inmigrants:
Preguntes pels inmigrants:

1.  Lloc i any on va néixer?
2.  Per què va triar Catalunya com a destinació?
3.  Quan va arribar aquí?
4.  Amb qui va venir?
5.  En quines condicions es va instal.lar?
6.  Quina feina va trobar?
7.  Lloc de residència?
8.  Com se sentia els primers temps?
9.  Com se sent ara?            

Respostes de la persona 1:

1. El Marroc, a l'any 1998.
2. Per els estudis.
3. El setembre de 2009.
4. Amb els seus pares.
5. Quan va arribar no va trobar cap probleme, perqué el seu pare ja va arribar aquí  feia sis anys.
6. Estudis. 
7. Arbúcies.
8. Normal, peró com que no entenia el Català no se sentía del tot bé.
9. Molt bé.

Respostes de la persona 2:

1. A l'Índia, a l'any 1997.
2. Per els estudis, i buscar un futur millor. 
3. El juny de 2012. 
4. Va venir sol. 
5. No va trobar cap problema a l'hora d'instalar-se, perquè va anar a viure amb la seva tieta. Actualment viu allunyat de la seva familia, el seu pare està a Canadà i la seva mare i germà viuen a la Índia.
6. Estudis.
7. Arbúcies.
8. Sol, no tenia amics, no entenia el català.
9. Molt bé.

Respostes de la persona 3:

1. Vaig néixer l'any 1997 a "Chess, Senegal".
2. Perquè ja vivien aquí.
3. Quan tenia 2 mesos.
4. Amb la seva mare.
5. Bones condicions.
6. Estudis.
7. Arbúcies.
8. Bé.
9. Molt bé. 

Aquestes són les preguntes per a la gent que porta tota la vida al país:

1. LLoc i any on va nèixer?
2. On viu?
3. Com creus que està afectant la inmigració en el teu poble?
4. Quines conseqüències positives i negatives està portant la immigració?
5. Creus que està bé això de compartir religions, pensaments, cultures...?

Respostes de la persona 1:

1. A Cassà de la Selva, a l'any 1998.
2. Arbúcies.
3. Ara menys que abans.
4. Negatives: hi ha menys feina perquè som més a repertir. Positives: que la població ha augmentat.
5. La interculturalitat m'agrada molt.

Respostes de la persona 2:

1. A Calella, a l'any 1997.
2. Arbúcies.
3. Abans la inmigració es notava molt més que ara.
4. Negatives: la gent inmigant que arriba té més ajudes que no pas la del propi país que també necessiten ajuda. Positives: hi ha més varietat de població, cultures, i es poden apendre moltes coses d'altres països.
5. Es poden apendre moltes coses d'altres països amb la gent immigrant, com per exemple la cultura, la manera en què es viu allà.

La metodologia utilitzada el nostre treball, podríem dir que es divideix en dues parts:  

La primera part, que va des del punt 0. Introducció, que és on s’hi troba la justificació de l’elecció del tema, la hipòtesi o objectiu del treball, així com també l’apartat 1. Metodologia utilitzada en el treball on s’hi explica la metodologia utilitzada en el treball i l’organització i relació de totes les parts que conté el treball),fins al punt 2. Inici del treball. Conceptes on es fa una petita prèvia als conceptes d’immigració i introducció, fins al punt, 3. Anàlisi dels diferents agents implicats en tot procés d’integració d’una persona immigrant on hi 

ha l’explicació dels grups migratoris que estudiarem, on trobem també una explicació similar, però referida a la societat civil, a la població que acull a les persones immigrants Són parts del treball escrites a partir, o bé d’informació bibliogràfica i virtual, o bé d’informació extreta gràcies al contacte amb persones, però en aquests apartats no hi consta cap part pràctica, tot són continguts teòrics que facilitaran el posterior treball de camp. Més endavant, en el punt 4. Evolució i situació actual de la població, on s’analitza la situació de la localitat d’Arbúcies per que fa a la seva població estrangera i autòctona i en el següent punt el 5. Treball de camp, tota la informació serà obtinguda del contacte personal amb la gent involucrada en el treball, on es faran enquestes a la població immigrant i a la societat. 

3. EXPLICACIÓ DE COSES QUE EXPERIMENTEM

Hem experimentat que el número d'immigrants a Catalunya és força alt, arriba fins a un 2'7% (aquestes dades només són de Catalunya).
Immigrants en xifres:

(per veure la imatger fer-hi un clic a sobre)

Catalunya ha estat tradicionalment un país receptor d'immigrants. Ha viscut importants nades migratòries, però a partir dels anys 70 començen a aparèixer nous fluxos migratoris procedents de països no europeus (ESTA EN EL PUNT 2), això es tracta d'una nova inmigració econòmica.

2. ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Què se'n sap? Treballs anteriors. Què aporto?

La immigració és la entrada a un país o regió per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat o regió.

Hi ha dos tipus d'immigració: immigració i emigració.

•       Immigració: és la gent que immigra d'un país a un altre, com per exemple del Marroc, de l'Àfrica del  Sud, de l'India, Romania, Xina, Amèrica del Sud... van cap a Catalunya. 

• Emmigració: és la gent que emmigra d'un poble  a un altre sense moure's del país, com per exemple de Palafolls a Arbúcies, Blanes  a  Breda, Girona a Barcelona...

Aquest és el nostre primer treball sobre la immigració, però com que hem crescut amb ella sabem bastant bé de què tracta i més o menys el que comporta.  

Ajuda a la gent que acaba d'arribar perquè aprengui la llengua, cultura, se senti a gust amb el lloc...